L’Esgrima

background
Característiques

L’esgrima, es un dels esports més complets en el desenvolupament de l’exercici físic i un dels més atractius en el plànol intel·lectual. D’ ací radica la clau del seu èxit: l’equilibri derivat de la seva pràctica entre les qualitats mentals i les físiques.

És un esport ple d’emoció, en el qual es potenciala concentració, velocitat, equilibri i coordinació. Es tracta, d’una pràctica d’evasió que agilitza els reflexos i aguditza la intel·ligència.

En el pla físic, la seva pràctica augmentem la rapidesa, la destresa i la força, parlem d’un esport on tot el cos adquireix protagonisme. Les cames es fan servir per desplaçar-se i els braços per executar els moviments amb l’arma. Es treballen totes les qualitats físiques: resistència (s’ha de suportar la durada d’un combat amb eficiència), força (es reforcen els braços i les cames, així com el tronc, per poder aguantar el pes de l’arma i les tècniques que es requereixen en l’esgrima), velocitat (a més rapidesa en l’execució de les accions més èxit per aconseguir punts) i flexibilitat (a major amplitud del segments corporals major mobilitat per poder aconseguir puntuar).

En el pla Intel·lectual s’eduquen les qualitats psíquiques més importants: la voluntat, l’autocontrol, la iniciativa, la seguretat, la intel·ligència i la formació d’hàbits i qualitats necessàries en l’activitat multifacètica de l’individu.

background
Orígens

Els orígens de l’esgrima estan estretament lligats a l’evolució de l’home. La caça o la defensa davant els atacs dels animals, van ser els motius que van impulsar a l’home prehistòric a construir diferents tipus d’armes. Posteriorment el seu ús es va estendre per a l’atac o la defensa entre els mateixos homes. La espada va néixer per a ferir o matar l’enemic en la guerra i es va derivar en disciplina no militar amb l’aparició de les armes de foc, pel que es va començar a practicar com un entrenament paral·lel al camp de batalla per a les classes altes que consideraven un art i un signe de distinció, ja en l’ Edat mitja.

L’estudi de les armes de les primeres civilitzacions, estimem que les primeres espases van aparèixer entre els anys 1500 i 1100 abans de Crist, mentre que la primera representació visual d’un combat d’esgrima és un relleu en l’egipci temple de Medinet Habu , erigit per Ramsès III, a prop de luxor .

La espasa com la guerra va trobar un lloc en totes les civilitzacions. Es compte que el rei d’ Assíria va ser pioner en l’ús de professionals d’esgrima per millorar el rendiment dels seus soldats, encara que també existien practicants a Xina, Persia, Babilònia i Roma.

En aquesta última els seus cèlebres gladiadors, els seus combats, iniciats cap al 250 a. C es vivien com a espectacles de masses, encara que els que lluitaven a l’ arena els anava la vida en aquesta practica. Curiosament, els grecs mai van valorar l’esgrima com els romans,  grans figures de la història van fer de la espada el seu acompanyant Carlomagno, per exemple,  sempre anava amb una espasa i va educar als seus tres fills en l’art de la seva utilització i els va legara cada un d’ells. Els cavallers i la figura del Cid van sorgir a Espanya amb una espasa, mentre que els samuráis japonesos van elevar la seva utilització a un sagrat ritual i els mosqueters francesos ho van convertir en art a través de l’aplicació de tècniques sofisticades. Les espases tenien fins anom: Escalibur és una de les més llegendàries.

L’ espasa va derivar cap a l’activitat esportiva en tant que les armes de foc van començar a substituir les armes blanques en el camp de batalla. Els primers tractats en aquest sentit daten del segle XV. L’últim vestigi de l’espasa com a arma mortífera

van ser els duels a mort per causa d’honor, màxima expressió del moviment romàntic, realitzats fins a finals del segle XIX. Itàlia i sobretot França amb els seus reconeguts mestres i acadèmies, van prendre el comandament de l’esgrima com exercici esportiu i, a finals del segle XVIII. Es va començar a imposar l’ús de la careta, la jaqueta i els guants i també es va crear el floret. Va ser quan es van establir les característiques específiques de cada arma i es va codificar la manera de combatre amb un nou vocabulari .

background
Disciplines i modalitats

Existeixen tres armes i per tant tres modalitats:

El floret, és lleuger i flexible, la seva fulla és rectangular i la seva punta, roma. El seu pes màxim és de 500 grams i la seva longitud no pot superar els 110 centímetres.

L’ espasa, catalogada com arma de punta al igual que el floret, té un pes màxim de 770 grams i una longitud de 110 centímetres. La fulla és d’acer i la longitud de 90 centímetres.

El Sabre és un arma de punta i tall, pel que els “tocats” es poden realitzar tant amb la punta com amb la fulla. Mesura 105 centímetres i pesa 500 grams.

En floret i espasa els “tocats” vàlids sobre el rival s’han de fer amb la punta de l’arma i de forma clara i neta. En el sabre el tocat es pot realitzar també amb la fulla. En floret, el blanc correcte es produeix quan es toca el tronc davanter i posterior, no així el cap, els braços i les cames. En la Espada en canvi la superfície puntuable inclou tot el cos, és a dir tronc, cap, braços i cames. En Sabre, es comptabilitza com tocat vàlid el contacte de l’arma sobre el cap, braços i tronc, quedant les cames alliberades.

L’esgrima es competeix individualment o per equips i abans i després de tot assalt, el tirador ha de saludar al seu adversari en un acte de cortesia.

background
Equipament

Espasa, sabre i floret són armes diferents però tenen en comú que es componen d’una fulla d’acer flexible, d’una empunyadura que permet agafar l’arma i una cassoleta metàl·lica, que serveix per protegir la mà. La indumentària d’un tiradora , tot en color blanc, és la següent:

Una jaqueta d’un teixit de gran resistència per protegir-se dels atacs del rival. Una guant per cobrir la mà que utilitza el tirador per subjectar el arma. Sol ser de pell i lleugerament aclocat a la part exterior.

Una careta que té la funció de protegir el cap que consta de tres parts: la malla del filferro en la seva part frontal. L’arc que passa per la zona superior i per darrere de la cap, i la barbada, destinada a salvaguardar la gola. EL restant del vestuari consta d’uns pantalons amb mitges fins als genolls i d’unes sabatilles esportives amb una bona adherència.

El terreny de joc d’un assalt d’esgrima es denomina pista i és plana. Normalment, les pistes d’esgrima són metàl·liques, ja que han d’estar fabricades amb material conductor de l’electricitat, que permet incorporar el sistema de massa, pel qual els tocats realitzats en terra no són registrats per l’aparell de senyalització. Les dimensions de la pista poden oscil·lar entre 1,5 a 2 metres d’ample i 14 metres de llarg, prolongada aquesta longitud dos metres més en cada extrem del tremuja per permetre l’entrada del tirador en el seu retrocés per la pista. Partida per una línia al mig, cada tirador té una zona per a la seva posició de guàrdia i una altra que marca el límit de la pista.

Punxa per a donar-te d'alta en linea.
¿Interesat en rebre classe?